El Museu d’Arqueologia de Girona es prepara per a una reforma integral

El Museu d’Arqueologia de Catalunya a Girona, ubicat al monestir romànic de Sant Pere de Galligants, enceta una etapa clau de transició cap a una reforma integral que ha de redefinir el seu funcionament i la seva presentació al públic. En una conversa a Girona FM, el responsable del museu, Ramon Buxó, ha situat el projecte com el gran repte immediat: «La museografia actual es va fer als anys vuitanta. Hem envellit bé, però necessitem un nou discurs».

L’equipament, considerat el museu més antic de Girona i el segon més antic de Catalunya després del de Tarragona, va ser fundat el 1845 per una comissió de monuments, i acumula prop de dos segles d’història. 

Una joia romànica amagada al barri de Sant Pere

Buxó ha reivindicat el valor del museu no només pel fons arqueològic, sinó també per l’edifici que l’acull. «Som un museu dins d’un monestir romànic», ha recordat, subratllant que Galligants és una de les grans joies del romànic català i, alhora, un espai que molts gironins encara descobreixen tard.

«Encara trobo ciutadans que s’hi acosten i descobreixen què hi ha darrere d’aquell racó», ha explicat, especialment en moments d’alta afluència com Temps de Flors, quan el museu esdevé una porta d’entrada a un Barri Vell menys massificat.

Què s’hi pot veure: de la prehistòria al món medieval

El museu conserva peces provinents de les excavacions arqueològiques de les comarques gironines, especialment d’aquells jaciments que no tenen museïtzació pròpia com Empúries o Ullastret.

Buxó ho resumeix així: «Tenim objectes recollits a Girona ciutat, de troballes antigues i també de troballes recents, i materials de pràcticament totes les comarques». El museu actua com a dipòsit i custodi de les troballes arqueològiques del territori i ofereix suport a investigadors.

El balanç del 2025: un any de transició cap al nou museu

L’any passat ha estat marcat, sobretot, per la preparació del projecte de reforma. «Portem quatre anys treballant el futur del museu: reforma arquitectònica i nova museografia, però també un nou servei al ciutadà», ha apuntat Buxó.

L’objectiu és que el futur equipament incorpori una mirada més transversal i ampliï l’accessibilitat: «Hem de posar ascensors, canviar la ruta d’accés i probablement també l’accés principal amb un nou centre de recepció».

33.000 visitants l’any, amb un pes important de les escoles

Tot i que el museu no té la mateixa projecció mediàtica que altres icones del Barri Vell, les xifres de visitants el situen dins del circuit cultural de la ciutat. El 2025 va tancar amb 33.000 visitants, segons Buxó.

Una part especialment rellevant és l’educativa: «Tenim gairebé 9.000 escolars. Els tallers i activitats educatives funcionen molt bé i això consolida el projecte».

El temps de la memòria, l’exposició que substitueix la permanent

En ple procés previ a la reforma, el museu manté oberta una exposició de llarga durada: «El temps de la memòria. Tresors del Museu d’Arqueologia de Catalunya a Girona». Aquesta mostra fa de pont mentre es desmunta la museografia anterior.

«Presentem pràcticament 330 peces, d’entre unes 60.000 que tenim als dipòsits», ha detallat Buxó, destacant que l’exposició permet recórrer les ocupacions humanes del territori amb un relat que va de la prehistòria fins a l’edat mitjana, en diàleg amb el mateix edifici romànic.

Calendari: horitzó 2028 per tenir l’obra civil avançada

Sobre terminis, Buxó ha estat prudent, però ha posat un horitzó: «M’agradaria que a partir del 2028 poguéssim tenir l’obra civil pràcticament acabada». La museografia podria allargar-se una mica més, però el desig és que el gran salt es comenci a percebre dins d’aquest període de dos o tres anys vista.

Durant les obres, la previsió és mantenir oberta la nau de l’església amb l’exposició actual, mentre que els espais superiors del claustre podrien quedar tancats. 

La feina “invisible”: Pedret, el centre de laboratoris i reserves

Buxó també ha posat en valor un espai encara menys conegut que Galligants: el Centre de Pedret, inaugurat el 1994. Allà s’hi concentren els laboratoris, les reserves i l’atenció a investigadors, amb biblioteca i espais de consulta.

«És on es custodien tots aquests materials arqueològics que surten de Girona i comarques», ha explicat, recordant que el museu també restaura i prepara peces per a possibles exposicions.

Objectiu 2026: deixar el projecte llest per iniciar la primera fase

De cara a aquest any, la prioritat és clara: «Arribar a tenir el projecte configurat i a punt per poder començar una primera fase a partir del 27», ha resumit Buxó.

Amb la reforma a l’horitzó, el repte no és només arquitectònic: també és una oportunitat per fer que el museu deixi de ser “aquella joia amagada” i es converteixi en un espai encara més central per entendre el passat —i, per extensió, el present— del territori.