El MNAC obre la caixa negra dels «dipòsits franquistes» amb una exposició i un congrés internacional

Escolta l'episodi complet

Girona torna a posar el focus en una carpeta incòmoda però necessària: què va passar amb les obres d’art que es van salvar durant la Guerra Civil però que no van tornar als seus propietaris i van acabar quedant en dipòsit als museus. Ho han explicat a El Primer Cafè la directora de l’Institut Català en Recerca del Patrimoni Cultural, Gemma Domènech, i l’investigador Eduard Caballé, en el marc d’un projecte de recerca estatal (Ministeri de Ciència) que fa tres anys que treballen i que ara cristal·litza en una exposició al Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC) i en un congrés internacional.

Un projecte que gira el relat: no el que es va destruir, sinó el que es va conservar (i no va tornar)

Domènech situa el punt de partida: una de les línies prioritàries de l’Institut és analitzar com les guerres afecten el patrimoni. En aquest cas, la recerca s’ha centrat en l’impacte de la Guerra Civil als museus catalans des d’un angle poc explicat fins ara: el patrimoni que es va conservar.

La idea clau és clara: hi ha peces que avui són als museus «entre moltes cometes» i que «no haurien d’estar-hi perquè no són dels museus». Són obres incautades, salvaguardades en plena guerra i posteriorment cedides en dipòsit pel franquisme sense que mai no fossin retornades als seus propietaris.

«Recuperado de l’enemigo»: una etiqueta que reescriu la història

El MNAC va voler que la recerca tingués una traducció pública per una voluntat explícita de transparència. L’exposició porta un títol tan revelador com incòmode: «Recuperado de l’enemigo» —en castellà i entre cometes perquè és l’expressió literal del règim franquista.

Domènech explica que, durant la guerra, la Generalitat va desplegar un dispositiu de salvaguarda del patrimoni: trasllats continus d’obres per evitar bombardejos o saquejos. Quan el franquisme arriba als dipòsits on s’havien protegit aquestes peces, capgira el relat i presenta aquella feina com una «recuperació» davant d’un suposat espoli republicà.

La prova material d’aquesta operació discursiva són les etiquetes col·locades a les obres: «Recuperado de l’enemigo». Precisament aquestes etiquetes inspiren el títol de la mostra.

Protegir el patrimoni no és accidental: és identitat i poder

Caballé subratlla que el franquisme va institucionalitzar aquest relat amb estructures com el Servicio de Defensa del Patrimonio Artístico Nacional, que sovint es presentava com a servei de «recuperació». «En realitat», remarca, «allò ja havia estat salvat i estava en dipòsits».

La conversa també posa el focus en una idea clau: el patrimoni no és un dany col·lateral de les guerres. «Destruir patrimoni és destruir la identitat d’un poble», expliquen, i ho connecten amb exemples contemporanis com Ucraïna o Síria. Alhora, recorden que la protecció no va ser només institucional: hi va haver voluntaris i gent anònima que va actuar perquè sentia aquell patrimoni com a propi.

Dates i activitats: exposició i congrés oberts al públic

La recerca es fa visible amb dues propostes principals al MNAC:

• Exposició: del 19 de febrer al 29 de juny

• Congrés internacional: 25, 26 i 27 de febrer

El congrés reunirà una trentena d’especialistes de l’Estat i de fora, amb casos comparables com França (Louvre), Madrid (Prado) o Itàlia, per debatre com s’han gestionat aquests dipòsits i en quin punt és la recerca avui.

A més, s’han programat visites guiades i una conferència oberta el 26 de febrer, amb l’objectiu de combinar divulgació i debat acadèmic.

Accés gratuït i inscripció prèvia

Tant l’exposició com el congrés són gratuïts. En el cas del congrés, cal inscripció prèvia per motius logístics. L’objectiu, insisteixen Domènech i Caballé, és fer un exercici de transparència i obrir al públic un capítol del patrimoni que durant dècades ha quedat silenciat.