El futur Campus de Salut de Girona ja té projecte

El projecte arquitectònic del futur Campus de Salut de la Regió Sanitària Girona ja té equip redactor. La proposta “Devesa de Salut 21”, presentada per la UTE formada per PINEARQ, SLP; Brullet de Luna i Associats, SLP, i PEGI Engineering, SL, ha estat la millor valorada en el concurs d’idees impulsat per Infraestructures.cat per definir un dels projectes sanitaris, científics i universitaris més rellevants del país.

La iniciativa planteja donar servei a un milió de persones gràcies a un complex hospitalari integrat a la ciutat, amb un disseny pensat per ser amable i accessible. L’estructura del conjunt s’organitza al voltant d’una gran rambla interior, que actuarà com a eix principal de circulació i distribució dels diferents espais. A més, l’accés al recinte es farà a través de places enjardinades que connectaran el campus amb la trama urbana i amb la resta d’equipaments.

L’anunci de la proposta guanyadora s’ha fet públic durant una nova reunió de la Comissió Mixta de Seguiment del Campus de Salut, celebrada aquest matí a la Delegació del Govern a Girona i presidida pel conseller de la Presidència, Albert Dalmau. A la trobada també hi han assistit les conselleres Sílvia Paneque (Territori, Habitatge i Transició Ecològica), Olga Pané (Salut) i Núria Montserrat (Recerca i Universitats), així com el secretari general d’Economia, Juli Fernández, en representació dels cinc departaments implicats en el projecte.

També hi han participat representants institucionals del territori, com l’alcalde de Girona, Lluc Salellas; l’alcaldessa de Salt, Cristina Alarcón; el rector de la Universitat de Girona, Josep Calbó, i el president de la Diputació de Girona, Miquel Noguer.

Un hospital integrat al seu entorn

El disseny proposat preveu un conjunt hospitalari format per edificis de planta baixa i dues plantes, amb una alçada similar a la dels edificis de l’entorn. A la part posterior del recinte s’ubicaran construccions de major volum, creant un joc de volums que busca generar una imatge equilibrada i acollidora del conjunt.

Els edificis s’organitzaran en paral·lel, cosa que permet crear diversos accessos jerarquitzats al centre i facilitar l’entrada del parc mitjançant espais verds. A l’entorn d’aquests accessos es preveuen places de connexió amb la resta d’equipaments del campus, amb l’Hospital Santa Caterina i amb les ciutats de Girona i Salt.

L’eix central del projecte serà una rambla interior que recorrerà tot el recinte i que servirà per ordenar els accessos i la circulació cap a les diferents àrees del complex. Aquest esquema permet generar una gran varietat d’espais i, alhora, facilitar la flexibilitat i la polivalència dels usos.

El projecte també incorpora el concepte de “deveses”, espais frescos amb vegetació mediterrània pensats per millorar el confort climàtic i facilitar la gestió de l’aigua.

Arquitectura sostenible i emissions zero

La proposta destaca per la seva aposta per la sostenibilitat ambiental i l’arquitectura bioclimàtica. Entre les mesures previstes hi ha la creació de patis bioclimàtics, façanes adaptades a l’orientació de cada edifici, sistemes de recollida d’aigua de pluja, estratègies per reduir l’efecte d’illa de calor i l’ús de materials saludables.

El campus també incorporarà espais dedicats al benestar i a la recuperació física i mental dels usuaris.

Pel que fa a l’energia, l’objectiu és construir un complex d’emissions zero mitjançant l’ús d’energies renovables com la geotèrmia i la instal·lació massiva de plaques fotovoltaiques en cobertes i pèrgoles, complementades amb sistemes d’acumulació energètica de gran capacitat. El projecte també preveu la prefabricació d’elements constructius repetitius i la selecció de materials en funció de l’anàlisi del seu cicle de vida.

La proposta s’integra amb el Parc Hospitalari Martí i Julià i manté una alta permeabilitat amb l’entorn urbà. La placeta sud connectarà amb la plaça central del campus, mentre que la plaça nord s’obrirà cap a Girona recuperant el traçat històric del carrer Montnegre i Mas Sureda.

Experiència dels equips guanyadors

PINEARQ, una de les empreses de la UTE guanyadora, acumula més de 30 anys d’experiència en el sector de les ciències de la salut i treballa en més de quinze països d’Amèrica, Àfrica i Àsia. Brullet de Luna i associats, per la seva banda, desenvolupa projectes d’arquitectura, urbanisme i paisatge a diverses escales.

Ambdós equips ja han col·laborat en projectes com l’Hospital del Mar, l’ampliació de l’Hospital de Bellvitge, l’Hospital Quironsalud Barcelona, l’Hospital Doctor Moisès Broggi o el Parc de Recerca Biomèdica de Barcelona, entre altres.

Un cop resolt el concurs, la UTE haurà de presentar la documentació necessària per formalitzar l’adjudicació i signar el contracte. Després d’aquest pas, l’equip disposarà de dos anys per redactar l’avantprojecte i els projectes bàsic i executiu del complex.

La licitació de l’avantprojecte, juntament amb la redacció del projecte executiu i la direcció d’obres, té un pressupost de 25,37 milions d’euros. Posteriorment, s’obrirà el procés de licitació de les obres, que tindran una durada aproximada de quatre anys.

Altres equips participants

A banda de la proposta guanyadora, al concurs també hi optaven tres equips més.

Un d’ells era la UTE formada per PMMT Arquitectura, SL; b720 Arquitectura, SLP, i JG Ingenieros, SA, amb el lema #Campus, que ha treballat en projectes com l’ampliació de l’actual Hospital Trueta o la construcció de la Clínica Girona.

Un altre aspirant era la UTE integrada per Albert Vitaller Arquitectura, Llongueras Clotet Arquitectes, Sulkin Marchissio, Proisotec Enginyeria, BIS MEP Systems i Zaldivar y Ruiz Ingenieros, que es presentava sota el lema Linkin P4rc i que ha participat en projectes com l’Hospital de Viladecans o l’ampliació de l’Hospital de Granollers.

La quarta candidatura, amb el lema Vertebrat, estava formada per AVA Arquitectura Técnica y Gestión, Casa Solo Arquitectos, Munto Oficina d’Arquitectura, PHI Partners 22 i Einesa Ingeniería, amb experiència en centres com l’Hospital Universitario Santa Lucía, l’Hospital Universitario Juan Carlos I o l’ampliació de l’Hospital Son Dureta.

La comissió tècnica del concurs ha estat presidida pel cap de la divisió d’edificació d’Infraestructures.cat, Josep Farré Canal, amb Santi Pérez Huertas, arquitecte de la Gerència d’Àmbit Sanitari i Socioeconòmic 2 d’Infraestructures.cat, com a secretari. També hi han participat tècnics de la Generalitat, dels ajuntaments de Girona i Salt i representants designats pel Col·legi Oficial d’Arquitectes de Catalunya (COAC).

Un campus sanitari, universitari i empresarial

El futur Campus de Salut s’ubicarà entre Girona i Salt i inclourà el nou Hospital Universitari de Girona Doctor Josep Trueta, així com espais docents, de recerca i d’innovació impulsats per la Universitat de Girona. El projecte també contempla la creació d’un hub d’empreses del sector sanitari.

L’objectiu és potenciar les sinergies entre assistència sanitària, formació universitària, recerca i innovació, convertint el territori en un pol biomèdic de referència a Europa i afavorint l’atracció i la retenció de talent professional.

El campus es desenvoluparà sobre 175.000 metres quadrats de sòl, dels quals 130.000 metres quadrats estaran qualificats com a equipaments i podran arribar a una capacitat edificable de 320.000 metres quadrats. La resta es destinarà a espais verds integrats dins el recinte.

El pla funcional assistencial reserva entre 170.000 i 175.000 metres quadrats per al nou hospital, que se sumaran als 50.000 metres quadrats actuals del Parc Hospitalari Martí i Julià. A més, es destinaran 59.725 metres quadrats a usos universitaris, de recerca i innovació, mentre que més de 80.000 metres quadrats quedaran reservats per a possibles ampliacions futures.

Millores assistencials

El nou complex hospitalari suposarà una ampliació notable de les capacitats actuals. El nombre de quiròfans passarà dels 19 actuals entre l’Hospital Trueta i el Santa Caterina a 31, amb possibilitat d’arribar a 33 amb el creixement previst.

Les sales d’intervencionisme augmentaran de 12 a 18, amb opció d’arribar a 24 amb els espais reservats.

Pel que fa a l’hospitalització, es passarà dels 674 llits actuals —entre convencionals, crítics i semicrítics, d’adults i pediàtrics— a 791, amb una capacitat màxima de 855. L’àrea d’urgències també creixerà de manera significativa, passant de 84 boxs a 136, amb un màxim de 162 en moments de màxima ocupació.

Respecte a l’aparcament, es facilitarà un espai soterrani que comptarà amb una capacitat de 900 places.

Una inversió de 740 milions d’euros

La inversió prevista per al Campus de Salut de la Regió Sanitària Girona és de 740 milions d’euros i l’inici de les obres està previst pel 2029. El Departament d’Economia i Finances està elaborant un pla econòmic i financer per estudiar les diferents alternatives de finançament que permetin garantir l’eficiència del projecte i la sostenibilitat de les finances públiques.

Des de l’Ajuntament de Girona es destaca que el campus suposarà una transformació urbanística dels barris que l’acolliran, amb més activitat, noves connexions i més espais verds. A Salt, el consistori subratlla que el projecte representarà un canvi econòmic i social de gran magnitud per al municipi.

La Diputació de Girona considera el Campus de Salut un dels projectes més transformadors de la demarcació en aquest segle, amb un impacte directe en el sistema sanitari i en el desenvolupament econòmic i social del territori.

La Universitat de Girona també ha celebrat el pas endavant que representa la resolució del concurs i defensa que el campus integri plenament l’àmbit assistencial i l’acadèmic, amb facultats per als estudis de Medicina, Infermeria i futurs estudis de Farmàcia, així com espais de recerca i innovació que treballin en estreta relació amb l’hospital universitari.

Tramitació urbanística i connexions

Pel que fa als tràmits urbanístics necessaris per fer realitat el projecte, aquests afecten els municipis de Girona, Salt i Vilablareix. En el cas de Girona, el planejament ja s’ha completat i l’Ajuntament treballa ara en els expedients de reparcel·lació i urbanització.

A Salt i Vilablareix, els consistoris continuen treballant amb el suport de la Generalitat per incorporar les observacions de la Comissió Territorial d’Urbanisme de Girona i dels organismes sectorials. Un cop completada la documentació i validada pels plens municipals, es remetrà novament a la comissió per a l’aprovació definitiva.

Paral·lelament, el Govern redacta el projecte per connectar la C-65 amb els nous sectors urbanístics que es desenvoluparan entre Salt i Vilablareix, on es preveuen zones residencials, activitats econòmiques i el futur Campus de Salut amb el nou Hospital Trueta. Aquesta actuació s’emmarca en acords de col·laboració entre la Generalitat i els ajuntaments implicats, així com en el conveni amb el Ministeri de Transports i Mobilitat Sostenible per millorar la connectivitat de l’AP-7.

Pel que fa al subministrament energètic, el Govern ha inclòs les necessitats del nou hospital en la proposta d’inversions a Red Eléctrica, amb una potència prevista de 45 megawatts per garantir el funcionament del campus.

Durant la sessió de la Comissió Mixta també s’ha aprovat el nou logotip del Campus de Salut, resultat d’un concurs organitzat per l’oficina tècnica del projecte i guanyat pel dissenyador Raül Garcia.