Dolors Bramon reivindica l’empremta islàmica a Girona en un nou quadern divulgatiu

La reconeguda historiadora, filòloga i islamòloga Dolors Bramon ha presentat recentment un nou treball dins la col·lecció 'Quaderns de la Revista de Girona' dedicat a l'herència islàmica a les comarques gironines. L'obra pretén esdevenir una eina clau per comprendre un període històric que, segons l'autora, ha estat sovint tractat amb cert oblit o desconeixement per part de la societat.

Durant la presentació, Bramon ha subratllat que la presència islàmica a Girona no va ser un fet aïllat, sinó que va tenir una incidència real i profunda. L'autora destaca que el descobriment de vuit tombes islàmiques l'any 2016 a l'antic hospital de pobres de Sant Pere de Galligants n'és una prova irrefutable. Segons Bramon, aquestes restes confirmen que hi va haver musulmans a la ciutat des del primer moment de l'arribada a la península Ibèrica.

"El passat islàmic no ha sigut mai ben estimat, però és un passat importantíssim"

El quadern, que s'estructura al llarg de 37 capítols, aprofundeix en diversos aspectes rellevants:

• Llegat lingüístic: L'autora assenyala que moltes paraules del català, i especialment del gironí, tenen arrels àrabs, com ara 'manyac' o 'manyaga'.

• Patrimoni i orfebreria: Es destaca la magnífica arqueta de la catedral de Girona, un prodigi d'orfebreria del segle X.

• Cultura i agricultura: S'explica com el període islàmic va introduir noves tècniques agrícoles i gastronomia que encara perduren avui dia.

L'objectiu final d'aquest treball, segons l'autora, és fomentar una millor comprensió de la diversitat cultural actual a través del coneixement del nostre passat, demostrant que la història de Girona és el resultat d'un mestissatge de cultures que han deixat una empremta indeleble en la identitat del territori.

Escolta l'episodi complet