Conservants, ultraprocessats i salut: què diu realment la ciència sobre el risc de càncer i diabetis

Escolta l'episodi complet

Cuinar ràpid, menjar preparat i conservants amagats darrere d’un codi amb una E. Són elements habituals del dia a dia que sovint generen titulars alarmistes, però que no sempre s’expliquen amb prou rigor. A Els 4 Rius de Girona FM, el doctor Josep Maria Sirvent ha posat context científic a una qüestió que preocupa cada cop més: la relació entre el consum d’aliments ultraprocessats, els conservants i el risc de càncer o diabetis tipus 2.

Què diuen els estudis (i què no)

Sirvent parteix d’una informació recent publicada a mitjans públics, basada en grans estudis francesos que han seguit prop de 100.000 persones durant 14 anys. Els investigadors han registrat de manera sistemàtica què mengen aquests participants i han observat quins desenvolupen càncer o diabetis tipus 2 al llarg del temps.

La conclusió és clara però matisada: les persones amb una ingesta elevada d’aliments processats amb conservants presenten una major incidència d’aquests problemes de salut. Ara bé, això no permet parlar d’una relació directa de causa-efecte, sinó d’una associació estadística sòlida, avalada per publicacions en revistes científiques de primer nivell com el British Medical Journal.

Què són els conservants i per què generen debat

Els conservants són substàncies que allarguen la vida útil dels aliments i eviten que es facin malbé. Es troben sobretot en carns processades, embotits, fumats o plats preparats, i solen identificar-se com a additius E-200 a E-300, com ara els nitrits i nitrats.

Sirvent subratlla un punt clau: aquests conservants no són cancerígens per si mateixos. El problema apareix amb el consum repetit i sostingut, que pot generar un estat d’inflamació crònica a l’organisme. És una agressió petita però constant que, amb els anys, pot augmentar el risc de malalties.

Menjar sa és més car i més lent

Un dels moments més reveladors de la conversa posa el focus en una realitat quotidiana: menjar sa costa més temps i més diners. Un caldo de tetrabric pot resoldre un sopar en deu minuts i per pocs euros. Fer-lo a casa amb verdures fresques, producte de proximitat i cocció lenta implica més despesa i dedicació.

Aquesta desigualtat, explica Sirvent, condiciona les decisions alimentàries de moltes famílies. No és només una qüestió de coneixement, sinó de temps disponible, habilitats culinàries i poder adquisitiu.

El risc d’una generació que no pot comparar

Un altre element de preocupació és cultural. Hi ha generacions que han crescut anant al mercat, coneixent el producte fresc i cuinant des de zero. D’altres, en canvi, no han tingut mai aquest referent i consumeixen aliments processats sense poder comparar gustos, textures ni efectes.

Això converteix l’alimentació en un acte de simple subsistència, delegat a grans multinacionals, i no en una decisió conscient vinculada a la salut a llarg termini.

La recomanació: menys processat, més cuina domèstica

El missatge final del doctor Sirvent és clar i gens dogmàtic: no es tracta de prohibir, sinó de reduir. Sempre que sigui possible, cal apostar per aliments poc processats i cuinar a casa, encara que sigui concentrant esforços el cap de setmana per tenir plats preparats per a la setmana.

En definitiva, menjar ultraprocessats amb conservants no és un verí immediat, però sí «comprar números per a una rifa» que es pot cobrar al cap de dècades. La salut, recorda Sirvent, també es construeix a foc lent.