«Com deia Alcover, el primer signe de barbàrie és quan una civilització deixa de reconèixer la seva llengua»

Girona i Manacor reivindiquen el llegat del filòleg a través d'una taula rodona al Centre Cívic Barri Vell

Més Girona
«Com deia Alcover, el primer signe de barbàrie és quan una civilització deixa de reconèixer la seva llengua»

En el marc dels actes commemoratius del primer aniversari de l’agermanament institucional entre Girona i Manacor, els micròfons del programa Els 4 Rius de Girona FM han aprofundit en la trajectòria d’Antoni Maria Alcover amb motiu de la taula rodona «Les veus d’Antoni Maria Alcover», al Centre Cívic Barri Vell. L’espai ha reunit la directora gerent de la Institució Alcover, Maria Neus Adrover, la directora del Museu d’Història de Manacor, Amàlia Salas, i el professor de la Universitat de Girona i especialista en història de la llengua, Narcís Iglésias.

«El primer signe de barbàrie és quan una civilització ja deixa de reconèixer la seva llengua.»

Aquesta sentència d’Alcover, recordada durant l’entrevista per Maria Neus Adrover, ha servit de punt de partida per reflexionar sobre els paral·lelismes històrics i els desafiaments actuals pel que fa a l’ús social del català. Els participants han coincidit en la necessitat d’assumir la convicció que guiava el filòleg davant la pèrdua d’espais d’ús i la manca d’integració lingüística en determinats entorns quotidians.

Una tasca col·lectiva sense precedents

Durant la conversa s’ha posat en relleu la monumentalitat del Diccionari català-valencià-balear, una fita filològica única a la romanística europea iniciada l’any 1900 i culminada més de sis dècades després per Francesc de Borja Moll i Aina Moll. La recerca va mobilitzar una xarxa capdavantera de cooperació:

  • Més de 3.000 col·laboradors arreu de tots els territoris de parla catalana, des de la Catalunya del Nord fins a l’Alguer.

  • Prop de 3 milions de cèdules manuscrites amb mots, definicions i contextos orals enviades a Mallorca i classificades en calaixeres històriques.

  • Un mètode científic d’avantguarda, que va incorporar la fonètica, la dialectologia moderna i el coneixement directe del territori.

El pont històric amb Girona

Per la seva banda, Narcís Iglésias ha destacat que la relació d’Alcover amb Girona va ser constant en les seves expedicions d’estudi. L’eclesiàstic va visitar la ciutat l’any 1900 per investigar el romànic i prendre notes de camp sobre la parla local, i hi va tornar el 1902 acompanyat de l’arquitecte Antoni Gaudí per motius d’assessorament patrimonial. Aquestes estades gironines, reflectides als seus dietaris i al cèlebre Bolletí del Diccionari de la Llengua Catalana, van ser claus per documentar la tradició escrita i oral de les comarques gironines dins del mapa general de la llengua.

Escolta l’episodi complet

Notícies relacionades