Cage Reload arriba a l’Auditori de Girona com una experiència immersiva: «no és només un concert, és una manera d’escoltar»

Escolta l'episodi complet

La sala Montsalvatge de l’Auditori de Girona acull aquest divendres 30 de gener l’estrena de Cage Reload, I’ve Got a Secret, una proposta immersiva de la Morphosis Ensemble que revisita l’univers del compositor nord-americà John Cage des d’una mirada plenament contemporània.

Amb més de vint músics en escena, pianos preparats, electrònica, ràdio, llum, visuals i fins i tot estímuls sensorials inesperats, l’espectacle es presenta com una experiència que va més enllà del concert tradicional i convida el públic a participar activament de l’escolta.

Una relectura del segle XXI

Lluny de l’homenatge convencional, Cage Reload aposta per rellegir el pensament i la pràctica de Cage des del present. Segons ha explicat el pianista Joan Bagés, la proposta no busca una reconstrucció històrica sinó reivindicar un missatge vigent: «en una societat accelerada i plena de soroll, Cage ens convida a escoltar d’una altra manera».

Aquesta escolta activa és el nucli del projecte. «El secret té a veure amb parar atenció, amb deixar-se portar i construir el propi paisatge sonor», ha remarcat Bagés, insistint que el públic no és només espectador, sinó «cocompositor» de l’experiència.

Música, moviment i llibertat

L’espectacle juga amb la superposició de disciplines, una de les grans aportacions de John Cage: sons que no sempre estan sincronitzats, moviments escènics, electrònica i accions que conviuen sense jerarquies. Tot plegat busca sacsejar la percepció habitual del concert i generar una actitud activa a la platea.

«No ho donem tot mastegat», ha explicat Bagés. «La llibertat consisteix a oferir un marc perquè cadascú construeixi la seva narrativa. Pot agradar més o menys, però el que importa és l’experiència».

El repte del piano preparat

Un dels elements centrals de Cage Reload és el piano preparat, una tècnica que John Cage va popularitzar als anys quaranta col·locant claus, gomes o fustes dins l’instrument per modificar-ne el timbre. Bagés ha reconegut que un dels grans reptes del projecte ha estat, precisament, poder-ho fer en un auditori: «els pianos estan pensats per Chopin o Rakhmàninov, i aquí els demanem una altra cosa».

Tot i això, el resultat permet descobrir «una bellesa inesperada» dins la música experimental, amb moments de gran delicadesa sonora.

Una trilogia en construcció

Cage Reload forma part de la trilogia Reload, iniciada amb Mozart Reload, una relectura radical de l’últim concert per a piano de Mozart. «Agafem obres canòniques i ens preguntem què ens diuen avui», ha explicat Bagés. El projecte tindrà una tercera entrega, de moment encara no revelada.

Un final de màxima intensitat

L’espectacle culmina amb un moment especialment emotiu: la interpretació de Sweet Love a càrrec de la mezzosoprano Núria Valls, una peça per a veu sola que, segons Bagés, representa «un punt de màxima bellesa dins l’experimentació».