Anna Santolaria explica la descoberta del vitrall amagat de la Catedral, el més antic de Catalunya

La vitrallera alerta que vitralls de moltes esglésies gironines estan en estat precari i que tenim el patrimoni "una mica abandonat”.

Per Pau Masmartí
Més Girona
Anna Santolaria, vitrallera
Anna Santolaria, vitralleraFoto: Girona FM

La vitrallera i restauradora Anna Santolaria alerta que molts vitralls de les esglésies de les comarques gironines estan en un estat precari. Santolaria, que dirigeix el taller Can Pinyonaire al Barri Vell de Girona, posa com a exemple l’església de Bordils. Hi va començar a treballar després que un cop de vent fes caure un tros de vidre sobre l’altar mentre el mossèn deia missa.

La vitrallera ha treballat a les catedrals de York, Lichfield, Uppsala i Naumburg, i admet que aquí el patrimoni no es cuida igual. “Malauradament aquí el tenim una mica abandonat”, ha lamentat a Girona FM.

Un vitrall amagat gairebé 500 anys

El 2019, les restauradores Laia Roca i Idoia Tantull treballaven en el retaule renaixentista d’Antoni Coll a la capella del Corpus Christi de la catedral de Girona, antigament dedicada a sant Martí i sant Francesc. Van descobrir que el retaule amagava una finestra tapiada que encara conservava el vitrall.

“Això és una cosa que no passa”, ha subratllat Santolaria, que el va restaurar el 2020 i el 2021 amb Charlotte Roden. Explica que durant el Renaixement i el Barroc es van posar molts retaules allà on hi havia hagut vitralls gòtics. En aquests casos, però, normalment es construïa un mur al seu lloc i el vitrall desapareixia.

A Girona no va caldre treure’l, perquè per fora la paret ja hi era: o s’hi havia construït una capella, o es va fer tot alhora. Encara no se sap exactament en quin ordre. “Paret per darrere, retaule per davant i allà va quedar encapsulat en el temps”, ha explicat la vitrallera.

El vitrall és del segle XIII i té escenes de la vida de Crist, com l’Anunciació, la Nativitat i la Passió. Com que no havia vist la llum en gairebé 500 anys, el van haver de desmuntar i portar al taller. Avui es considera el vitrall figuratiu més antic de Catalunya.

Girona, un referent per al vitrall

Santolaria recorda que el primer seminari del seu màster a York va tractar sobre la taula de vitraller de Girona. És un dibuix sobre fusta que va servir per construir els vitralls de la catedral al segle XIV.

Aquestes eines es reciclaven un cop acabat el vitrall, i per això gairebé no se n’han conservat. “Que es conservi una eina medieval d’aquest calibre i que també es conservin els vitralls que s’hi van fer al damunt [...] és un fet únic i extraordinari”, ha remarcat. Les taules es poden veure a l’exposició permanent del Museu d’Art de Girona.

La condensació, un mal poc visible

Els cops i el vent són el que fa més mal als vitralls. Als restauradors, però, els preocupa sobretot la condensació, perquè el vapor d’aigua es condensa al lloc més fred de l’edifici, que sovint és el vitrall. “Quan hi ha condensació sobre la pintura del vitrall, que sempre està a la cara interior, el que tenim són pèrdues de pintura”, ha detallat.

Ara el taller restaura els vitralls de protecció de la basílica de Santa Maria de Vilafranca del Penedès. Un és una rosassa de gairebé cinc metres i 80 plafons, i calculen que trigaràn entre quatre i cinc setmanes.

Un ofici que es rejoveneix

Santolaria forma part de la junta d’ARCOVE, l’associació per a la conservació i restauració de vitralls a Espanya, que té més de 110 socis. Calcula que a Catalunya més de 50 persones es dediquen a aquest ofici. També hi veu un rejoveniment, amb gent jove que s’atreveix a obrir taller propi.

Per descobrir vitralls, recomana visitar la catedral de Girona sencera, que defineix com una guia completa de la història del vitrall. També proposa l’església de Verges, on el 2025 el taller va fer realitat el vitrall de Sant Pere dissenyat per Rafael Masó cent anys enrere. Completen la llista l’església de Bordils, amb peces del taller Amigó, i la rosassa de l’Escala.

Notícies relacionades