Anna Ribas: «Hem de conviure amb les inundacions, no les eliminarem mai»
La catedràtica de la UdG adverteix que els episodis hivernals com el d’avui guanyen pes i que Girona, ciutat inundable, ha d’assumir el risc amb prevenció, protocols i divulgació
Escolta l'episodi complet
En ple seguiment del temporal d’aquest dimarts 20 de gener de 2026, el programa Els 4 Rius de Girona FM ha conversat amb Anna Ribas, catedràtica de la Universitat de Girona (Departament de Geografia i Institut de Medi Ambient), per posar context a l’episodi més enllà del minut a minut.
Ribas ha explicat que les inundacions d’hivern han estat històricament menys freqüents que les de tardor, però que en les últimes dècades comencen a augmentar. En aquest sentit, ha posat com a precedent clar el temporal Glòria, ocorregut pràcticament en les mateixes dates ara fa sis anys.
«Aquests episodis d’inundació hivernals han sigut més minoritaris, però en les últimes dècades comencen a augmentar en nombre», ha assenyalat.
Més probables per l’escalfament del mar
Tot i remarcar que no existeix «cap bola de vidre» per saber exactament quan i com es repetiran, Ribas ha apuntat que la tendència a una major freqüència es vincula a l’augment de la temperatura del mar.
«Els experts apunten que augmentarà la freqüència i que es vincula en bona mesura a l’augment de la temperatura de l’aigua de mar», ha dit.
Com a indicador, ha citat el seguiment de temperatura marina que fa Josep Pasqual des de l’Estartit, amb valors per sobre de la mitjana en ple desembre-gener.
Girona: una ciutat inundable, per història i per geografia
Ribas ha recordat que Girona és un dels punts negres d’inundacions a Catalunya, i que no és una novetat: la ciutat acumula una llarga trajectòria de crescudes.
«S’han documentat més de 125 episodis d’inundació a Girona», ha afirmat, tot advertint que n’hi ha hagut més que no han quedat recollits en documents.
La investigadora ha subratllat que el creixement urbà ha incrementat l’exposició de la població als espais inundables, perquè la ciutat «ha crescut cap al riu» i continua fent-ho.
Menys vulnerables, millor preparats
Tot i l’augment de l’exposició, Ribas considera que avui Girona és menys vulnerable que fa dècades perquè ha millorat la gestió d’emergències: protocols, logística i capacitat de resposta.
«Hem millorat molt les condicions de gestió d’aquestes emergències», ha remarcat.
I ha afegit una idea clau: en episodis com l’actual, és molt més difícil que hi hagi víctimes humanes, tot i que les pèrdues econòmiques continuen sent un risc real.
Aprendre abans que arribi l’aigua
Ribas ha assenyalat que la gestió de les inundacions s’ha de fer «abans», amb plans d’emergència, previsió de talls, serveis a evacuar i coordinació. En aquest sentit, ha reconegut que el que va passar al País Valencià amb la DANA ha estat un toc d’alarma, però que Girona ja venia aprenent de temporals recents.
«S’ha après que les inundacions s’han de gestionar abans», ha afirmat, recordant també les lliçons que va deixar el temporal Glòria.
Conviure amb les inundacions
El missatge central de l’entrevista ha estat clar: el risc no desapareixerà, i cal un enfocament d’adaptació.
«Hem de conviure amb les inundacions. No podem pretendre eliminar aquest risc perquè no l’eliminarem mai», ha conclòs.
Ribas defensa treballar en totes les fases: prevenció, gestió durant l’episodi i recuperació posterior si hi ha impactes.
Més veu als experts i més divulgació
Finalment, la catedràtica ha assegurat que últimament es consulta més els experts, i que el món acadèmic també ha incrementat la seva divulgació perquè el coneixement arribi a la ciutadania.
«Se’ns consulta més i nosaltres també fem un esforç de divulgació més gran», ha explicat.
Anna Ribas ha tancat l’entrevista amb el desig que la propera invitació a l’estudi sigui «presencial i amb sol», i no enmig d’una emergència.
