Anna Colomer: “La biodescodificació emocional no substitueix la medicina, l’acompanya”

En un moment en què la salut mental i física es reivindiquen com dues cares d’una mateixa moneda, la terapeuta Anna Colomer proposa una mirada integradora a través de la biodescodificació emocional, una pràctica que defineix com “una teràpia complementària, mai substitutiva, de la medicina i la psicologia”.

Segons Colomer, aquesta metodologia busca identificar emocions “enquistades” que, en no ser expressades o resoltes, poden manifestar-se mitjançant símptomes físics. “El cos parla quan la ment calla”, explica.

Un exemple il·lustratiu és el cas de les infeccions d’orina recurrents, que, des d’aquesta perspectiva simbòlica, poden representar una sensació d’“invasió del territori”. “És com si el cos digués: aquí hi ha un límit que no estic sabent marcar”, comenta.

La biodescodificació utilitza eines de programació neurolingüística (PNL) per reprogramar patrons de pensament i hàbits emocionals, però Colomer és molt clara respecte als límits de la pràctica: “Mai ens hem de deixar del que és la teràpia mèdica de tota la vida. Simplement és un complement.”

Per això insisteix que els tractaments mèdics s’han de mantenir sempre, i que aquesta eina pot servir per entendre millor els desencadenants emocionals o afavorir una recuperació més conscient.

Una de les seves recomanacions principals és incorporar la prevenció emocional com a part de la cura habitual: “Fem revisions mèdiques o dentals, però gairebé mai revisem el nostre estat emocional. I quan l’estrès es manté massa temps, acaba passant de la ment al cos.”

Colomer defensa que aquest enfocament no busca culpabilitzar ningú, sinó responsabilitzar-nos del que sentim i com ho gestionem. “No es tracta de màgia ni de substituir la ciència, sinó d’escoltar-nos millor. Quan el cos i les emocions treballen junts, la salut també ho nota.”

Si vols escoltar el podcast complet amb tots els detalls, entrevistes i veus protagonistes, fes clic aquí: